Els meus peus s'han tornat una mica bojos, cadascun vol anar cap una banda, cap em respon. Els tinc torts. Al meu marit li passa el mateix, potser ahir a la nit vam menjar alguna cosa en mal estat, o potser això no sigui més que un malson. Em pessic i descobreixo que no és un somni, estic ben desperta. Intento caminar cap a la porta del lavabo, però m'obro de cames i caic a terra. El meu marit ha aconseguit arribar a la porta i està blanc com la neu. Li pregunto què passa, m'assenyala el mirall. Observo atònita a través d'ell que tot ha canviat de lloc. L'armari, el llit i els quadres, no són on sempre. Ens mirem confosos. Ell em diu que ahir a la nit em va veure pujada a un Ferrari, i que ell va estar de festa, fins que ella ens va portar a palau. En sentir la porteta de la caseta obrir-se tornen a la seva realitat i emmudeixen, es queden estàtics, perquè saben que si es porten malament Caty els arrencarà els braços i deixaran de ser els seus ninots preferits.
No hay comentarios:
Publicar un comentario